Arxius

trobades

FankiewennieAquest dissabte projectem en #ElSolarDeLaPuri, sessió especial Halloween amb els gossos com a protagonistes tant al film com en als talls seleccionats de les entrevistes del procés d’investigació entorn al carrer Puríssima. Com poden observar pel títol triat la sessió està pensada per els més petits. A més, tot i que s’ha resistit, ja comença a fer fred i hi haurà també castanyes. Vinguin!

Purissima Concepció

El proper dissabte 22 de febrer, a les 17 h., iniciem un taller de memòries sobre el carrer Puríssima Concepció. Ens ajuntarem al Centre de Cultius Contemporanis del barri (CCCb), al número 28, per posar en comú, amb l’ajuda de les veïnes i veïns que hi vulguin participar, fotografies i relats amb els quals començar a teixir una memòria col·lectiva d’aquest espai urbà, maltractat des de fa més de deu anys per la deterioració, les expulsions i els enderrocaments. 
A més de berenar i compartir imatges i històries del carrer, projectarem un muntatge d’entrevistes que ja li hem fet a tres exveïnes. Tant si teniu una vinculació directa amb Puríssima Concepció, com si esteu interessades a enfrontar els canvis que estan assolant el barri, per mà del Pla Paral·lel, us convidem a fer part del taller i activar una memòria comuna com a eina de resistència. Si no hi podeu venir, però teniu materials que us agradaria donar a conèixer, escriviu-nos a  tallerdeficcio@gmail.com 

***

El próximo sábado, 22 de febrero, a las 17 h., iniciamos un taller de memorias sobre la calle Puríssima Concepció. Nos reuniremos en el Centro de Cultivos Contemporáneos del barrio (CCCbarri), en el número 28, para poner en común, con la ayuda de las vecinas y vecinos que deseen participar, fotografías y relatos con los que empezar a tejer una memoria colectiva de este espacio urbano, maltratado desde hace más de diez años por el deterioro, las expulsiones y los derribos.
Además de merendar y compartir imágenes e historias de la calle, proyectaremos un montaje de entrevistas que ya le hemos hecho a tres exvecinas. Tanto si tenéis vinculación directa con Puríssima Concepció, como si estáis interesadas en enfrentar los cambios que asolan el barrio, de la mano del Pla Paral·lel, os invitamos a formar parte del taller y a activar una memoria común como herramienta de resistencia. Si no podéis venir, pero tenéis materiales que os gustaría dar a conocer, escribidnos a tallerdeficcio@gmail.com

Enguany tornem a celebrar la Festa Major i participem dels actes de l’Assemblea de barri del Poble Sec. És la segona vegada consecutiva que el Taller de Ficció col·labora en la ruta popular. En aquesta ocasió, presentarem dues peces audiovisuals que pertanyen al procés de la Plaça de les Navas: Inauguració, que estrenem demà i projectarem de nou aquest dimecres, al Sortidor, i Aquí es aparcamiento

La ruta comença a les 11 del matí a la Plaça de la Bella Dorita, popularment coneguda com Plaça del Molino. Posteriorment hi haurà parades a l’antiga seu del Sindicat de la Indústria de l’Edificació, la Fusta i la Decoració, l’Avinguda Paral·lel, la seu de la societat coral Els Moderns (on podrem gaudir de  l’actuació de la Coral Popular de Poble Sec) i, finalment, el Centre Cívic El Sortidor. Després, l’Assemblea oferirà una paella popular.

Imagen

Durant l’últim Trocasec, celebrat el 5 de maig a Pl. Navas, la comissió Repensar Poble Sec va organitzar un mapa col·laboratiu del barri, amb el veïnat que s’hi volgués passar, per començar a esbrinar els efectes del Pla Paral·lel. Es van crear tres categories de colors (hotels, comerç i habitatge), cadascuna amb tres o més subcategories (respectivament: hotels, pisos turístics i hostals; botigues de luxe, nous establiments d’oci i comerços de proximitat; i desnonaments, veïnat expulsat, pisos buits i pisos de protecció oficial), per tal de visibilitzar aquest procés de gentrificació i com està envoltant i hipotecant ja, a hores d’ara, la vida del barri.

Hace ya casi tres semanas que participamos en el encuentro “Fem un café”, que organiza una vez al mes, en el CC. del Sortidor, el Pla Comunitari del Poble Sec a través de su Comisión de Convivencia. La idea consistió en llevar los paneles de la exposición móvil sobre Plaça de las Navas que utilizamos en el TrocaSec de noviembre, y en proyectar, tras su consulta por parte de los asistentes, Aquí es aparcamiento.

El objetivo de la pieza y del Taller de Ficció es abrir diálogos y debates en torno a temas y problemáticas que se sitúan en la cotidianidad del barrio, mediante la generación de narrativas audiovisuales y otras acciones de trabajo colectivo y visual. En este caso, el cortometraje se presentaba ante un grupo de vecinos y vecinas. La charla posterior fue una buena oportunidad de desgranar varias controversias sobre el espacio público, tales como el modelo de plaza dura y los vacíos relacionales que produce, el modelo de barrio y la necesidad de la vida en las plazas como escuela del “estar juntos”, y cómo las dinámicas metropolitanas diseñan y generan espacios urbanos poco cómodos para el encuentro con el otro. El acto nos comportó un reto y una oportunidad, puesto que era la primera vez que la pieza se presentaba ante personas con las que quizá no tenemos tantos nexos en común, o con las que no compartimos los mismos códigos lingüísticos y visuales.

Una cuestión interesante que se planteó era sobre si Aquí es aparcamiento trata sobre la convivencia en Navas. Nosotros pensamos que la pieza “trabaja” la convivencia que determina el modelo de diseño urbano y en razón de las identidades que pueblan o se instalan en el barrio. Esto, en buena medida, se hace explícito en cómo aborda la relación de tres personajes con un mismo lugar, enfatizando el parking de debajo; lo hace, además, a partir de los discursos que atraviesan el Poble Sec, de tal modo que cabría considerar la nueva plaza una “tapadera” cuyo diseño se corresponde más bien con una piel que recubre el aparcamiento y que resultaría de un proceso caótico cuya finalización se realizó con prisas (recordemos que las obras duraron más de un lustro y provocaron un enorme cansancio en quienes vivían allí).

El uso actual de Navas se enmarca en un tablero previo que no da cabida a la diferencia como eje central del espacio público, ni a otros usos potenciales; se trata de una maqueta, cuya construcción supone el paradigma del diseño político del espacio público. Pero una maqueta no es otra cosa que una ficción en tres dimensiones, con implicaciones directas en la realidad y en las personas. La pregunta subsiguiente nos parece fundamental: ¿cuándo podremos tocar también estos mecanismos de ficción y generar nuestras propias plazas? El problema, a fin de cuentas, no sería la convivencia sino la desigualdad constitutiva que la atraviesa.

«El problema no és oposar la realitat a les seves aparences. El problema és construir altres realitats, altres formes de sentit comú, és a dir, altres disposicions espai-temporals, altres comunitats de paraules i coses, de formes i de significacions. Aquesta creació és el treball de la ficció, que no consisteix d’explicar invencions, sinó en l’establiment de noves relacions entre les paraules i les formes visibles, la paraula i l’escriptura, l’aquí i l’allà, un aleshores i un ara».

Jacques Rancière. L’espectador emancipat.

Des de Repensar Poble Sec, per tal de retratar audiovisualment alguns dels fenòmens urbans que s’han estat investigant a dins de la comissió, i per fer-ho, a més, d’una forma reflexiva i crítica, hem decidit organitzar un taller de ficció. Es presentarà públicament aquest dissabte 10 de març, a les 12.00 h, a la Associació de Veïns del barri. I per què «de ficció», però? Perquè es tractaria de entendre-la, ja no com l’història bella o la mentida vil que s’oposa a la realitat, sinó més aviat com un treball que, de mena documental o no, «canvia les coordenades d’allò representable; canvia la nostra percepció dels esdeveniments sensibles, la nostra manera de relacionar-nos amb els subjectes, el mode com el nostre món està poblat per esdeveniments i figures».
Així doncs, durant la presentació s’exposarà aquest concepte de ficció amb diferents exemples; la metodologia que utilitzarem al llarg del taller –centrada en la projecció d’imatges– i els materials i les eines necessàries per enregistrar els espais des d’on ja s’hauria començat a repensar el barri. En aquest sentit, allò que perseguim amb aquest projecte seria la producció d’un coneixement situat del Poble Sec mitjançant sons i imatges, pensant alhora com cal fer-les servir. O com deia el Grup Dziga Vertov: «Fer cinema políticament polític».