Arxius

Arxiu/procés

FankiewennieAquest dissabte projectem en #ElSolarDeLaPuri, sessió especial Halloween amb els gossos com a protagonistes tant al film com en als talls seleccionats de les entrevistes del procés d’investigació entorn al carrer Puríssima. Com poden observar pel títol triat la sessió està pensada per els més petits. A més, tot i que s’ha resistit, ja comença a fer fred i hi haurà també castanyes. Vinguin!

Hace ya casi tres semanas que participamos en el encuentro “Fem un café”, que organiza una vez al mes, en el CC. del Sortidor, el Pla Comunitari del Poble Sec a través de su Comisión de Convivencia. La idea consistió en llevar los paneles de la exposición móvil sobre Plaça de las Navas que utilizamos en el TrocaSec de noviembre, y en proyectar, tras su consulta por parte de los asistentes, Aquí es aparcamiento.

El objetivo de la pieza y del Taller de Ficció es abrir diálogos y debates en torno a temas y problemáticas que se sitúan en la cotidianidad del barrio, mediante la generación de narrativas audiovisuales y otras acciones de trabajo colectivo y visual. En este caso, el cortometraje se presentaba ante un grupo de vecinos y vecinas. La charla posterior fue una buena oportunidad de desgranar varias controversias sobre el espacio público, tales como el modelo de plaza dura y los vacíos relacionales que produce, el modelo de barrio y la necesidad de la vida en las plazas como escuela del “estar juntos”, y cómo las dinámicas metropolitanas diseñan y generan espacios urbanos poco cómodos para el encuentro con el otro. El acto nos comportó un reto y una oportunidad, puesto que era la primera vez que la pieza se presentaba ante personas con las que quizá no tenemos tantos nexos en común, o con las que no compartimos los mismos códigos lingüísticos y visuales.

Una cuestión interesante que se planteó era sobre si Aquí es aparcamiento trata sobre la convivencia en Navas. Nosotros pensamos que la pieza “trabaja” la convivencia que determina el modelo de diseño urbano y en razón de las identidades que pueblan o se instalan en el barrio. Esto, en buena medida, se hace explícito en cómo aborda la relación de tres personajes con un mismo lugar, enfatizando el parking de debajo; lo hace, además, a partir de los discursos que atraviesan el Poble Sec, de tal modo que cabría considerar la nueva plaza una “tapadera” cuyo diseño se corresponde más bien con una piel que recubre el aparcamiento y que resultaría de un proceso caótico cuya finalización se realizó con prisas (recordemos que las obras duraron más de un lustro y provocaron un enorme cansancio en quienes vivían allí).

El uso actual de Navas se enmarca en un tablero previo que no da cabida a la diferencia como eje central del espacio público, ni a otros usos potenciales; se trata de una maqueta, cuya construcción supone el paradigma del diseño político del espacio público. Pero una maqueta no es otra cosa que una ficción en tres dimensiones, con implicaciones directas en la realidad y en las personas. La pregunta subsiguiente nos parece fundamental: ¿cuándo podremos tocar también estos mecanismos de ficción y generar nuestras propias plazas? El problema, a fin de cuentas, no sería la convivencia sino la desigualdad constitutiva que la atraviesa.

aquí es aparcamiento_guiió_2

Per enregistrar i muntar la peça Aquí es aparcamiento, que es va exposar al desembre a la Sala d’Art Jove, i que vam projectar també -dues vegades- al Centre de Cultius Contemporanis del Barri (CCCB) i a l’espai de trobada veïnal “Fem un cafè” (a càrrec del Pla Comunitari, al C.C. Sortidor), vam idear el següent procediment:

1. Vam construir tres personatges que presentaven, davant de la Plaça de les Navas i de l’aparcament que s’ha fet a sota i que va condicionar tant la seva planificació, usos ben diferents, i així doncs, diferents maneres de habitar i transitar el barri.

2. Aquest personatges “van trucar” al parquing per demanar-los informació que es correspongués amb les seves “necessitats”; nosaltres, alhora, vam enregistrar aquestes converses.

3. Després vam transcriure les trucades i editar una mica els textos resultants; i a continuació, vam anar tallant i pegant -literalment- les parts que més ens interessavem per tal de composar una mena de guió.

4. Finalment, aquest document va recolzar la reconstrucció ficcional que surt a la peça, rodada i muntada a la tardor.

aquí es aparcamiento_guió_1

Aquesta entrada forma part d’un intent de radiografiar històries personals entrellaçades amb la Plaça de les Navas i d’anar recol·lectant relats que ens anclin a un temps referit a un espai concret. Es tracta de dissipar les boires dels anys per recordar usos i distribucions que ens confrontin amb el present.

Margarita va néixer a Barcelona a la década dels anys 40. Era una Barcelona de posguerra, fatigada, en recontrucció física i anímica. La Margarita, com tants altres, és filla de migrants. Va créixer al Poble sec, concretament en un pis amb balcó cap a Navas, quan la plaça tenia poc a veure amb l’actual; amb la majoria d’edat, s’en van anar del barri; i després d’haver-se jubilat, va tornar-ne a casa dels seus pares -on ens acull-, avui amb ascensor i encara amb la fraternitat de conèixer alguns veïns. Amb els fills ja grans, viu sola; és una dona independent, moderna, com sempre ha volgut ser-hi.

La Margarita ens explicà cotidianitats oblidades, modes de susbsistència i relacions que esdevingueren a la plaça de la seva memòria. A més a més, amb la seva càmera fotogràfica analògica va reconstruir el periode d’obres, generant increïbles muntatges que aporten valor afegit a una pespectiva documental:

montaxe


Estas fotos son del Arxiu Municipal del Districte Sants-Montjuïc. Gracias al personal que trabaja en él, especialmente a Germà, hemos podido acceder a ellas y reproducirlas ahora en el blog. La mayoría de las imágenes estaban clasificadas en relación a la Plaça Navas, pero también encontramos otras de calles y plazas de Poble Sec anteriores a las reformas de los años 80 y 90, cuando gran parte de ellas fueron peatonalizadas.

Incluimos además imágenes de la transformación de la plaça del Sortidor, por haber vivido un proceso muy similar al de Navas debido a la construcción de un parking subterráneo.



Finalmente, reproducimos también fotos de jóvenes del barrio, de finales de los años 80, porque gracias a ellas podemos imaginar uno de los grupos sociales que hacía quizás más uso del espacio público en aquella época.


Aquestes són algunes de les fotografies que ens van mostrar els propietaris del bar Brisas do Sil, les quals tenen la plaça antiga com escenari. Les tres primeres imatges no les han fet ells, sinó una fotògrafa estrangera, de pas per Barcelona, que els va donar còpia; aquell dia estaven celebrant una castanyada al barri (aleshores sempre en feien una per any, però ara, com que s’han de responsabilitzar d’allò que succeeixi al carrer, a causa de les noves ordenances municipals, ja no volen). Les altres dues són de fa gairabé vint anys, i són “de propia mà”; a la segona surt el Jonathan, el seu fill, quan encara era molt petit (hi deu tenir només tres o quatre anys).

A més a més, li hem demanat a Jonathan que ens dibuixés Pl. Navas abans de les obres. (Es recorda, sobre tot, que hi jugava al futbol com si els bancs fossin porteries; que on hi ha una ortopèdia, ara, aleshores hi havia una fruteria, la propietaria de la qual els renyia per jugar al futbol; i –molt important– d’una font a prop del bar, que apareix senyalada amb un quadradet).

[El fons gris que hi ha a darrera de les imatges és la barra de Brisas do Sil]

Aquest debuix de Pl. Navas circa 2006 ens l’ha fet Eva Biosca Marcé, la veterinaria que en té la seva consulta a una cantonada. La hi va obrir cinc mesos abans que comencessin les obres. Encara es recorda de quan van treure’n les palmeres. (Més endevant recollirem aquí aquest relat).

[Sheila és la gossa del Juan Rodríguez, que ha promès que ens proporcionaria tot el material fotogràfic que tingués sobre l’anterior plaça. Així doncs, a prop de casa hi havia una estatua. I la clínica veterinària està a l’altre costat.]